publicat per Josep Maria Pàmies a Ioga

Cap comentari

Totes les grans filosofies parteixen de reflexions sobre el problema de l’existència humana, el lloc de l’home a l’univers i el significat i finalitat de la vida.

Miren d’explicar la realitat i el significat i la finalitat de la vida; exhorten a la gent a pensar amb claredat, actuar eficientment i viure decentment.

Les principals fonts del Ioga:

• Upanișads: antics tractats filosòfics sobre la naturalesa de la vida i de l’univers. Contenen la llavor d’idees desenvolupades per pensadors posteriors. Entre  l’any 3000 i 1000 a de C
• La Bhavabad-Gita: un discurs poètic popular sobre la vida i la alliberació espirituals. Forma part del gran poema èpic Mahabharata 400 aC. i el 400 dc.
• Els Ioga Sutras de Patañjali, una exposició sistemàtica de filosofia iòguica. Data del segle II a.de C.
• El Bhasya, comentari de Vyasa, sobre els Yoga Sutras.; composada en el segle IV d. de C.
• El Hatha Yoga Pradipika, il·luminació sobre el Ioga de la Força; és de Svatmarama, un manual d’asana i pranayama, així com de pràctiques esotèriques, escrit en el segle XV d. de C.

Upanișads

Juguen un paper vital ja que és on es van inspirar els fundadors dels sistemes filosòfics hindú.

Es consideren textos revelats; giren a l’entorn dels conceptes de Brhaman i Atman.

• Brahman és el gran principi supracòsmic del qual prové el món i al qual es retorna. És la realitat subjacent que apareix com el món múltiple. “La veritat és una; els savis donen noms diferents”.
• Atman: Alè vital. És l’ésser vertader de totes les coses. És la naturalesa vertadera de la realitat; és la naturalesa vertadera de l’home.
• Moksha: alliberació;  expressa la realització total.
• Darshana: filosofia, una visió de la realitat o veritat.

El Kayhopanisad descriu el ioga: quan els sentits s’aquieten, quan la ment està en repòs, quan l’intel·lecte no oscil·la, aleshores s’aconsegueix l’estat superior. Aquest ferm control dels sentits i la ment ha estat definit com IOGA. Aquell que ho aconseguiex es troba lliure d’engany.

Bhavabad-Gita

Quan la ment, l’intel·lecte i jo es troben sota control en l’home, lliure de desigs inquiets, descansant així l’esperit en el seu interior, aquell es converteix en un ykta: un ser en comunió amb Déu.

La Bhavabad-Gita també fa referència al Karma ioga, o ioga de l’acció

Sistemes filosòfics ortodoxes

Cada sistema filosòfic enfoca la veritat des de  diferents postures:

• Nyaya: realisme lògic.
• Vaisheshika: pluralisme atomista.
• Samkhya: dualisme evolutiu.
• Yoga: teisme i moralisme.
• Vedanta: monisme absolut.
• Mimamsa: politeisme de caràcter  ritual i pragmatisme parcial.

El Ioga és una aportació de Patanjali al pensament indi. En els Yogasutras, Patanjali presenta els principis fonamentals del sistema del Ioga.

Quan a la metafísica, el IOGA  de Patanjali està relacionat amb el Samkhya de Kapila.

Dóna molta importància a la disciplina ètica, com a preparació pel desenvolupament espiritual.

La seva meta i objectiu és traçar un camí PRÀCTIC que condueixi a l’alliberació. En el IOGA, els interessos pràctics predominen sobre els teòrics, i intenta descriure les VIES per aconseguir que l’ànima realitzi la seva naturalesa vertadera.

Ioga es controlar les modificacions de la ment o consciència.

Quatre camins per a l’alliberació:

1. El camí del coneixement (jñana ).
2. El camí de l’acció (karma).
3. El camí de la devoció (bhakti).
4. El camí del IOGA.

Encara que els camins són diferents, tots condueixen a la mateixa meta:  l’alliberació.

El camí del Ioga no és possible sense la combinació del coneixement, la devoció i l’acció.

El Ioga transforma al  practicant sincer en una persona integrada: Hi ha comunicació, comunió i comprensió adequada entre el cos i els nervis, els nervis i la ment, la ment i la intel·ligència, la intel·ligència i la voluntat, la voluntat i la consciència, la consciència i el Si – mateix.

L’ésser humà és producte de l’intel·lecte (vidya), intel·ligència (buddhi), emoció, acció i voluntat.

• El cap és el lloc del coneixement, l’intel·lecte.
• La seu de l’emoció és la ment.
• El cor és el lloc de la devoció.
• Mans i peus són per a l’acció.

ASTANGA

Patañjali anomena al seu tractat ASTANGA (ioga de vuit pètals o passos), no raja ioga:

• Yama: disciplina social.
• Nyama: disciplina individual.
• Asana: postura, que aporta salut física i equanimitat i lleugeresa mental
• Pranayama: control de la respiració, que converteix el cos i la ment en instruments aptes per a la concentració.
• Pratyajara: deixar els sentits sota el control de la ment.
• Dharana: atenció completa de la consciència en un únic punt o tasca.
• Dhyana: o meditació; flux ininterromput de concentració.
• Samadhi: el cos i els sentits estan en repòs, com quan es dorm, però la ment i la raó estan en alerta, igual que quan estem desperts, i més enllà del límit de la consciència.

El IOGA es basa en principis morals (Yama i Niyama), disciplina física ( Asana i Pranayama), alerta mental ( Pratyahara i Dharana) i despertar espiritual (Dhyana i Samadhi).

No es pot practicar cap faceta del ioga sense fer referència a les altres. En qualsevol postura, en cada moviment d’inspiració o espiració, cal una certa qualitat moral, saber ajustar intel·ligentment els punts de forma immediata, cal observar també cada moviment ajustar-los de manera precisa.

Realitzar les postures de manera precisa augmenta la percepció conscient total, s’arriba a tots els porus de la pell.

Definicions

v    Ioga és un dels sis sistemes ortodoxes de la filosofia índia.

v    El ioga és una ciència antiga però perfecta, té que veure amb l’evolució de la humanitat. Inclou tots els aspectes del propi ser, des de  la salut física fins la realització del  Si mateix.

v    El ioga cultiva els mitjans  per mantenir una actitud equilibrada a la vida diària i potencia la destresa en la realització de les pròpies accions.

v    El ioga és un mètode per aquietar per complert la vibració de la consciència a fi de aconseguir un estat de silenci i pau interior, és aquietar els aldarulls o les divagacions de la consciència.

v    És una creació d’equilibri i harmonia entre les diverses regions i fronteres del cos, la ment i la consciència amb el nucli de l’ésser.

v    El ioga és una disciplina que reuneix totes les forces i energies que estan ocultes o inconscients per poder integrar-les.

v    El ioga és un mitjà i també un fi.

El nostre cos, òrgans d’acció, sentits de percepció, ment, intel·ligència i ego, ens distreuen del ioga a través d’accions, pensaments, maneres d’enfocar les coses i comportaments desordenats; interferint la nostre vida.

Som els nostres propis enemics, per això necessitem un  enfocament constructiu que ens permeti transformar-nos a nosaltres mateixos.

El Ioga ajuda a canviar per complert les cèl·lules del nostre cos orgànic, ment, intel·ligència, de manera que totes les capes del si mateix tinguin la capacitat de transformar-se. Els astanga yoga són les armes del ioga per lluitar contra els nostres propis enemics, amagats en el nostre interior: la ignorància, egoisme, apego, aversió, por, desig, còlera, avarícia, orgull, pensament il·lusori, malícia.

v    És l’art (habilitat) de l’educació per aconseguir la realització del Si mateix. (pag. 117).

v    Com a ciència el ioga ens ajuda a conèixer-nos a través de proves, experiments, experiències i observacions. Ens fa conèixer allò que som i com s’ha d’aplicar el ioga.

v    Com a religió, el ioga té uns còdigs morals  universals, disciplines individuals, (Yama i Niyama).

v    El ioga allibera a les persones de les penes de la vida, de les malalties i de les fluctuacions de la ment.

v    Dóna serenor i bons modals. Dóna unitat interior davant les adversitats de la vida.

v    És l’estudi del funcionament del cos, de la ment i de l’intel·lecte en el camí pr arribar a la llibertat.

v    És l’experiència de l’estudi d’un mateix (auto adquisició del coneixement d’un mateix) = intel·ligència factual i no és el resultat de l’aprenentatge d’un llibre intel·ligència analítica.

v    Ens ensenya:

•  a fer el deure sense esperar recompenses.
•  a veure’s envoltat per les pertorbacions de la vida i encara així, poder-se mantenir a distància.
•  i a actuar correctament i a governar el curs de la vida amb habilitats fins l’alliberació.

v    És una ciència que tracta de la salut i la perfecció del cos, per a què l’home pugui descobrir per aquest mitjà la diferència entre el cos i la ment, i transformar-los a ambdós a un estat de puresa, de manera que el si mareix, incontaminat pels plaers i els desigs, pugui restar tant pur com un cristall.

v    És la comunió de lànima individual (jivatma) amb l’Ànima universas (paramatma).

Per poder arribar a questa fusió, l’home s’ha d’instruir primer que tot amb allò que coneix i que veu, tal i com: el cos, per després poder continuar amb els elements més subtils com: la ment, la intel·ligència i la voluntat, que són els vehicles de l’ànima.